Charangos for children may also be made from calabash. Wood is more commonly used in modern instruments. About 66 cm (26 in) long, the charango was traditionally made with the shell from the back of an armadillo (called quirquincho or mulita in South American Spanish), but it can also be made of wood, which some believe to be a better resonator. The instrument is widespread throughout the Andean regions of Bolivia, Peru, Ecuador, northern Chile and northwestern Argentina, where it is a popular musical instrument that exists in many variant forms.
A Bolívia, els artesans del charango van desenvolupar un important nombre de dissenys, que van des d'una esvelta forma de 8 fins als models estilitzats i angulars, i fins i tot han desenvolupat models semblants a la guitarra elèctrica. Els seus orígens es remunten al segle xviii a Potosí, (Bolívia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. Una d'aquestes variants és el Chillador, que s'estén per la zona sud dels Andes. Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o d'ebenistes (charangueros). Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el ronroco (75 cm). La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un armadillo), o bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. En la classificació d'instruments musicals Hornbostel-Sachs, és un cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec i caixa de ressonància en forma de bol (grup 321.321).
El charango és un instrument musical de corda pinçada, semblant a una guitarra petita.
0 kommentar(er)
